Aquesta notícia es va publicar originalment el 12/04/2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquesta setmana passada, treballant en un projecte relacionat amb l'alimentació, se'm va ocórrer preguntar si a la pastisseria elaboraven alguna galeta de Pasqua per penjar a les palmes i els palmons. La cara dels meus interlocutors va ser memorable, doncs no tenien ni idea del que els estava parlant i d'aquí que avui escrigui aquestes paraules havent-me informat una mica més sobre el tema.
Quan era petita, el Diumenge de Rams, anava a beneir la palma amb el meu padrí i família a la plaça de l'Ajuntament de Sitges, a tocar de l'emblemàtica Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla. La reconeixereu perquè avui és un símbol indiscutible de l'skyline de Sitges. La meva palma, igual que la de molts infants, estava coronada amb un llaç i jo sempre el volia ben gran. Volia una palma d'aquelles que fan goig. Però a la vegada, la meva palma era un xic diferent de la dels altres. Mentre que en moltes hi penjaven llaminadures, en la meva hi penjaven unes galetes que s'anomenen ninots i que jo, personalment, en deia 'senyors i senyores', tot i que les figures eren ben variades. Hi havia peixos, animals, creus, etc. Les figures les compraven al mateix lloc on em compraven la tradicional mona de Pasqua feta amb mufló -un brioix típic del Garraf que porta moltes espècies i en especial matafaluga- que anava decorada amb tants ous bullits (no de xocolata) amb tants anys com tenia servidora, a la Pastisseria Sabaté, àlies 'Can Quildo' pels sitgetans. A la pastisseria no sé com en deien, però jo les coneixia així perquè la dona del meu padrí, la Rosa, era de Vilanova i la Geltrú i allà se'n diuen així.
Aquestes figures de galeta estan fetes amb mantega, ou i farina i sucre que els pastissers elaboraven dies abans de diumenge de Rams, i serveixen per decorar les palmes i els palmons abans de ser beneits. I un cop beneits arriba el millor moment: ja es poden menjar! Com molts altres productes de la pastisseria catalana, aquesta tradició també està lligada a la religió. La tradició s'ha anat perdent i és una llàstima.
Tot i això, he descobert que encara hi ha persones i pastisseries que continuen fidels a la tradició. Algunes d'elles són la pastisseria El Cigne de Manresa o la pastisseria Casa Graupera de Mataró. En fan de formes diverses: de religioses –com l'escala, el peix, o la creu- i d'altres d'adaptades als nous temps i amb figures humanes o d'animals com elefants o papallones. I sembla que en alguns indreta la tradició segueix prou viva.
Però per què no en diem galetes de Pasqua o galetes de Rams? Un nom genèric no estaria malament per intentar de no perdre-les, però aleshores també perdem aquesta riquesa cultural que tenim a Catalunya. Els diferents noms provenen de com els habitants de cada lloc les anomenen: garlandes, a Manresa; currotacos, a Barcelona, Gelida i Vilanova i la Geltrú; ninots, a Caldes de Montbui i Cervera; ninos, a Palafrugell, o papus, a Prats de Lluçanès. Així i tot, no està de més saber que al segle XIX la paraula 'currotaco' servia per designar a una persona que es preocupava molt o massa de la moda i de com comportar-se davant dels altres. Probablement, avui la paraula que faríem servir és "pijo".
Gustau Molas en la seva secció del programa 'Fes Ta Festa', explica que d'aquestes galetes en tenen unes còpies de guix documentades i recollides per Joan Amades a principi del segle XX. Però com que la pasta té una durada molt llarga, també en conserven uns exemplars de debò, que van ser comprats a Mataró a la dècada de 1980 i que avui dia encara es troben en bon estat.
Conservar-los està bé, però no conèixer què són o deixar-ho perdre seria continuar perdent bocins d'identitat.
Quan era petita, el Diumenge de Rams, anava a beneir la palma amb el meu padrí i família a la plaça de l'Ajuntament de Sitges, a tocar de l'emblemàtica Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla. La reconeixereu perquè avui és un símbol indiscutible de l'skyline de Sitges. La meva palma, igual que la de molts infants, estava coronada amb un llaç i jo sempre el volia ben gran. Volia una palma d'aquelles que fan goig. Però a la vegada, la meva palma era un xic diferent de la dels altres. Mentre que en moltes hi penjaven llaminadures, en la meva hi penjaven unes galetes que s'anomenen ninots i que jo, personalment, en deia 'senyors i senyores', tot i que les figures eren ben variades. Hi havia peixos, animals, creus, etc. Les figures les compraven al mateix lloc on em compraven la tradicional mona de Pasqua feta amb mufló -un brioix típic del Garraf que porta moltes espècies i en especial matafaluga- que anava decorada amb tants ous bullits (no de xocolata) amb tants anys com tenia servidora, a la Pastisseria Sabaté, àlies 'Can Quildo' pels sitgetans. A la pastisseria no sé com en deien, però jo les coneixia així perquè la dona del meu padrí, la Rosa, era de Vilanova i la Geltrú i allà se'n diuen així.
Galetes de Rams!! 🌿
— Casa Graupera (@Casa_Graupera) April 6, 2019
Una tradició quasi perduda, per penjar a les palmes i palmons ✨😉
A #CasaGraupera les fem amb recepta més que centenària 😜
Tenen per nom #currutacos
o Senyors i Senyores.#germanesgraupera #pasqua #pasquaamataro #cuinatradicional pic.twitter.com/OBbKYbQS8O
Aquestes figures de galeta estan fetes amb mantega, ou i farina i sucre que els pastissers elaboraven dies abans de diumenge de Rams, i serveixen per decorar les palmes i els palmons abans de ser beneits. I un cop beneits arriba el millor moment: ja es poden menjar! Com molts altres productes de la pastisseria catalana, aquesta tradició també està lligada a la religió. La tradició s'ha anat perdent i és una llàstima.
Tot i això, he descobert que encara hi ha persones i pastisseries que continuen fidels a la tradició. Algunes d'elles són la pastisseria El Cigne de Manresa o la pastisseria Casa Graupera de Mataró. En fan de formes diverses: de religioses –com l'escala, el peix, o la creu- i d'altres d'adaptades als nous temps i amb figures humanes o d'animals com elefants o papallones. I sembla que en alguns indreta la tradició segueix prou viva.
Però per què no en diem galetes de Pasqua o galetes de Rams? Un nom genèric no estaria malament per intentar de no perdre-les, però aleshores també perdem aquesta riquesa cultural que tenim a Catalunya. Els diferents noms provenen de com els habitants de cada lloc les anomenen: garlandes, a Manresa; currotacos, a Barcelona, Gelida i Vilanova i la Geltrú; ninots, a Caldes de Montbui i Cervera; ninos, a Palafrugell, o papus, a Prats de Lluçanès. Així i tot, no està de més saber que al segle XIX la paraula 'currotaco' servia per designar a una persona que es preocupava molt o massa de la moda i de com comportar-se davant dels altres. Probablement, avui la paraula que faríem servir és "pijo".
Gustau Molas en la seva secció del programa 'Fes Ta Festa', explica que d'aquestes galetes en tenen unes còpies de guix documentades i recollides per Joan Amades a principi del segle XX. Però com que la pasta té una durada molt llarga, també en conserven uns exemplars de debò, que van ser comprats a Mataró a la dècada de 1980 i que avui dia encara es troben en bon estat.
Conservar-los està bé, però no conèixer què són o deixar-ho perdre seria continuar perdent bocins d'identitat.
